En aquesta societat
de canvis constants, en la globalització econòmica, en què cada vegada més
veiem la necessitat de tenir Internet al nostre abast, tenir les noves
tecnologies de la informació aprop nostre per no esdevenir uns analfabets en
aquest "nou context digital", ens diu que Internet, evidentment, ens aporta una
nova dimensió al fet educatiu.
En aquest senit, doncs,
no podem seguir sotmesos en una educació igual que en la transició democràtica,
en què els mestres són transmissors de coneixements, i els alumnes receptors
passius, sinó que s’ha de fomentar la llibertat d’expressió dels alumnes, la
participació activa, protagonisme en el seu propi procés d’aprenentatge. Que
puguin desenvolupar la competència metacognitiva perquè siguin capaços, de
manera autònoma, de seguir aprenent al llarg de la vida.
Mirada crítica i reindivicativa de Francesco
Tonucci sobre la realitat educativa actual a través d’aquesta vinyeta anomenada
la màquina de l’escola.
Enllaç:
En la vinyeta de
Tonucci podem veure reflectida l’escola, que trobem en molts contextos actuals,
com una fàbrica que reprodueix nens i nenes predeterminats per un tipus de
societat que no potencia la diversitat.
Aquest és el camí, com bé diu Ángel I. Pérez
Gómez en el seu article “PISA: preocupación i cinismo”, el qual es troba
Espanya, en un sistema educatiu que només busca resultats acadèmics,
aprenentatges a través de la memorització i reproducció de continguts
abstractes, descontextualitzats de la vida quotidiana dels alumnes. Que no
preparar als nous ciutadans per pensar, comprendre i actuar en aquesta societat
cada vegada més complexa. Podem dir que
el sistema posa per davant altres preferències que s’allunyen dels interessos i
necessitats dels alumnes i de la societat.
Albert Einstein, en la vinyeta seguent, ens
fa reflexionar de que cal potenciar i acompanyar als alumnes a desenvolupar les
seves habilitats.
Per veure canvis en
les aules, primer hauríem de veure canvis a nivell macro del sistema educatiu.
Canvis en les prioritats polítiques i organització de l’educació que reflectís
un canvi en els centres, proposant un lideratge compartit entre docents que
fomentés el treball en equip, cap a la creació de projectes innovadors. A continuació,
el rol del docent com un guia i acompanyant del procés d’aprenentatge dels
alumnes. Persones capaces de marcar dos terrenys, el didàctic i el pedagògic.
Tenint en compte l’atenció a la diversitat, les necessitats de cada alumne, com
també saber facilitar als alumnes l’aprenentatge, l’accés a la informació en diferents formes
que ens proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació.
La següent vinyeta ens mostra la necessitat emergent en aquest "nou context digital".
“Les adquisicions no es realitzen,com a
vegades es creu, amb l’estudi de les regles i les lleis, sinó per
l’experiència. Començar per estudiar aquestes regles i lleis, en francès, en
art, en matemàtiques, en ciències, és passar l’arada davant del bou. (Imbernon, 2010).”
Segons l’autor, la visió
de Freinet d’escola nova o activa en que l’alumne té un paper actiu en la seva
educació crec que representa el que ens vol definir amb
aquesta frase. Imbernon (2010) ens parla de que Freinet
es mostra totalment contrari al procés deductiu d’estudiar primer les regles i
les lleis de manera memorística per demostrar-les a continuació. Que ell advoca
per un procés inductiu que parteixi de l’experiència de l’infant per arribar a
la llei general o fins al significat. Veient el mètode inductiu com un mètode
que es basa en l’observació activa i en l’experiència, un mitjà que estimula
l’autoactivitat i la participació de l’alumnat.
En aquesta línia, pensant
en un canvi de visió per part del professorat, vull incidir en què aquests
haurien d’acompanyar l’alumne en experimentar, descobrir i aprendre a través de
la xarxa, en un aprenentatge actiu adaptat a les necessitats de cadascú, a
qualsevol hora (ritmes d’aprenentatge), creant una identitat digital per
col·laborar, compartir i aprendre conjuntament. Una bona proposta seria el
canvi en l’avaluació com a eina de millora. Un canvi que permetés a l’alumne ser partícip
del seu propi procés d’aprenentatge a través de la reflexió. A través de rúbriques,
coavaluacions, autoavaluacions, dossiers/portafoli d’aprenentatge, etc.
Aprenentatge a l’era
digital amb l’eportfolio com un instrument metodològic i d’avaluació:
Consultes:
-Imbernón, F. Les invariants pedagògiques i la pedagogia de Freinet cinquanta anys després. Barcelona: Graó, 2010.
http://blogs.publico.es/otrasmiradas/2035/pisa-preocupacion-y-cinismo/
http://www.slideshare.net/sguilana/avaluar-per-aprendre
http://educacioseglexxi.blogspot.com.es/2009/11/aspectes-clau-i-falsos-dilemes-en-el.html
Vinga Marc que s'enderrareix la feina!!!
ResponElimina