En el mateix ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació en l'educació primària, també ens parla de la participació de les famílies.
Segons l'article 7, per tal de facilitar l'exercici del dret i deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d'informar els pares, les mares o els representants legals de la seva evolució escolar per mitjà d'informes escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns.
En aquest sentit, considero de gran rellevància la relació entre escola i famílies i, per tant, que la tasca del mestre tutor/a sigui molt acurada i treballada amb el tracte amb aquestes.
Una interacció que ha d'anar unida i cap a la mateixa direcció. I perquè això sigui posible, com bé ens esmenten Collet i Tort (2011) els docents, infants, famílies i entorn no es poden considerar com a entitats separades, com a ens que, " de veritat, no tenen vincle esencial o només en tenen de mecànic (causa-efecte). Des de la perspectiva de la interdependencia, els quatre són "la mateixa cosa", és a dir, el centre educatiu conté els quatre elements en ser-ho. I, per tant, la seva naturalesa, la seva "essència", està determinada alhora per aquests quatre elements i per les seves interaccions (i no interaccions) mútues. Que l'escola és una institució o un sistema, i per comprendre-la, cal entendre que les seves parts són quatre (famílies, fills alumnes, docents i entorn) i no dues (docents i alumnes). Que la interdependencia, la perspectiva que afirma que essencialment, ontològicament, l'escola és la institució formada per les famílies i els seus infants i joves i un entorn social, cultural, d'oci..., concret, és el primer dels fonaments per assolir una concepció, una cultura i una pràctica de l'escola basada en l'autonomia i, alhora, en la dependencia constant i mútua dels seus diferents actors.
Una interacció que ha d'anar unida i cap a la mateixa direcció. I perquè això sigui posible, com bé ens esmenten Collet i Tort (2011) els docents, infants, famílies i entorn no es poden considerar com a entitats separades, com a ens que, " de veritat, no tenen vincle esencial o només en tenen de mecànic (causa-efecte). Des de la perspectiva de la interdependencia, els quatre són "la mateixa cosa", és a dir, el centre educatiu conté els quatre elements en ser-ho. I, per tant, la seva naturalesa, la seva "essència", està determinada alhora per aquests quatre elements i per les seves interaccions (i no interaccions) mútues. Que l'escola és una institució o un sistema, i per comprendre-la, cal entendre que les seves parts són quatre (famílies, fills alumnes, docents i entorn) i no dues (docents i alumnes). Que la interdependencia, la perspectiva que afirma que essencialment, ontològicament, l'escola és la institució formada per les famílies i els seus infants i joves i un entorn social, cultural, d'oci..., concret, és el primer dels fonaments per assolir una concepció, una cultura i una pràctica de l'escola basada en l'autonomia i, alhora, en la dependencia constant i mútua dels seus diferents actors.
-Collet,
J; Tort, A. Famílies, escola i èxit.
Millorar els vincles per millorar els resultats. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada