QUE VOLEM PELS NOSTRES ALUMNES?

En les darreres sessions del màster, hem tingut la oportunitat de conèixer diferents aspectes sobre l’avaluació, uns aspectes essencials que tenim al nostre abast, només ens cal dedicar-hi temps i esforç.

Tots sabem que l’avaluació és un element de l’ensenyament aprenentatge, que sovint fa por als alumnes. Un procés que no agrada pel fet de que el judici del que fas, a vegades pot ser injust. Un procés, doncs, que pot provocar en l’alumne desmotivació i una predisposició negativa cap a l’assoliment de les activitats. Aquí, doncs, recau en la responsabilitat del docent perquè això no passi.

La meva experiència en les escoles, m’ha ensenyat que cada mestres pensa diferent en quan a l’avaluació, i que, per tant, hi ha molts tipus. Segons el període, amb avaluacions més tancades, més obertes, els objectius a tenir en compte, etc. Tot i així, el que m’ha aportat és que no podem fer una tasca conjunta en un mateix centre, si cada docent en fa un enfocament diferent.

Tornant a les sessions del màster, em va acompanyar amb molta significativitat, el visionat del discurs de Reyes Carretero en la jornada anual de la xarxa de competències bàsiques, en la que l’autora ens parla d’una avaluació més autèntica, més propera a la vida real.

Tenint en compte que volem que els alumnes desenvolupin unes competències bàsiques, i que aquestes esdevenen un aprenentatge que els permeti créixer i desenvolupar-se en una societat cada vegada més complexa, per què continuem sotmesos en metodologies mecanitzades, basades en instrucció- repetició?

Per què no escoltem la veu dels nens i nenes que en pensen?

http://t.co/sr8OvGHTRx
 

Reyes Carretero ens planteja unes preguntes sobre l’avaluació: Què és, com i quan s’ha d’avaluar? Fent referència a les CCBB, l’autora ens planteja l’avaluació formadora que no només sigui qualificadora, sinó que tingui resultats amb les competències bàsiques. Aquest funció competencial que vol dir que aquest procés valoratiu formi part del procés d’ensenyament aprenentatge. Que formi part de tot el procés.

L’autora ens parla de tres processos: recollida d’informació (tècniques i instruments), emetre un judici valoratiu (critèris i indicadors d’avaluació) i presa de decisions (per definir l’aprenentatge de l’alumne). Sempre i quan aquest processos vagin encaminats en la resolució de problemes, per saber l’ús que en fa l’alumne dels aprenentatges. És a dir, aplicar coneixements a noves situacions, diferents situacions pe veure com actua l’alumne. Això els permet afrontar situacions quotidianes, seguir aprenent al llarg de la vida.

Doncs si aquest és el nostre objectiu, perquè no posem fil a l’agulla??!

Aquí adjunto una reflexió de Neus Santamaria que ens permet reflexionar sobre aquet canvi de direcció que hauríem de fer en el sistema educatiu. Avaluació per aprendre a Catalunya: d’on venim, on som i cap on anem.

http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/4231388e-6a14-40e6-b74e-a1a1dde507b8/neus_sanmarti.pdf

Cal fer una bona reflexió de les paraules que ens transmet Neus Santamaria, per això també cal veure altres experiències de diferents centres que ens presenten el congrès europeu :Avaluar per aprendre.

Enllaç: http://www.xtec.cat/web/curriculum/2239