EDU/296/2008, de 13 de juny Procés d'avaluació en l'educació primària

Segons l'ordre publicat al diari oficial de la Generalitat de Catalunya, l'avaluació dels processos d'aprenentatge de l'alumnat en l'educació primària serà contínua i global, amb una visió globalitzada del procés d'aprenentatge al llarg de l'etapa i centrada en el desenvolupament i la consolidació de les competències bàsiques.

La finalitat de l'avaluació és identificar les necessitats educatives mitjançant l'avaluació inicial, amb l'avaluació contínua i formadora i l'avaluació contínua i sumativa.

En tot aquest procés, però, també hi ha la finalitat d'orientar el professorat perquè ajusti la seva tasca docent al progrés dels alumnes i les alumnes. Tots sabem que aquest ajustament es fa més difícil, ja que  molt sovint els docents s'acomoden a seguir amb l'avaluació de sempre, perquè en certa manera ja els funciona. En aquest sentit penso que els mestres haurien d'adoptar una visió més amplia, intentant millorar cada dia per poder proporcionar als alumnes un ensenyament de qualitat. Amb això em refereixo en programar, avaluar i gestionar l'aula tenint en compte la gran diversitat d'alumnes, pensant en què no tots aprenen de la mateixa manera ni en el mateix grau d'aprofundiment.

Segons els criteris generals, l'article 2.3 esmenta que el procés avaluatiu no tan sols permet millorar els aprenentatges de l'alumnat sinó també els processos d'ensenyament emprats i la pràctica docent.

Enllaçat amb tot el que s'ha comentat, un aspecte també important és que s'ha d'informar l'alumnat dels procediments formals de l'avaluació per ajudar-lo a regular els seus aprenentatges. Així doncs, quina millor manera de fer que l'alumne sigui partícip del seu procés d'aprenentatge que fent autoavaluacions i coavaluacions.

El meu record en l'educació física, quan cursava l'EGB, és de realitzar unes activitats mecanitzades (tombarella, pujar la corda amb els braços, passar l'escala de fusta penjada del sostre...) tot amb la mestra avaluant segons els criteris establerts. Uns criteris que nosaltres no sabíem, i que si haguéssim tingut un mal dia haguéssim suspès les proves.

Aquest és un exemple, que és cert que en fa molts anys, però que actualment encara veiem a les escoles.

En aquesta foto podem veure la pedagogía del model. L'objectiu del mestre només és la millora de la técnica.

 

 

 

 

 

 

Com bé diu l'article 5.1 i 5.2, per respondre a les necessitats de tot l'alumnat, cal adequar els objectius de la programació a les caracterísitques de l'alumnat. Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat. Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a l'aula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions que també poden ser útils per a la resta de l'alumnat. En aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d'ajudes, suports i adaptacions que pugui necesitar en els diferents moments i contextos escolars.

En aquest sentit, penso que en els temps que estem, les escoles que segueixen mètodes tradicionals haurien d'estar obligats a canviar. L'escola, a l'igual que una sala d'operacions d'un hospital, no pot seguir igual que fa trenta anys enrere. Una escola en què no sigui obeïr, reproduïr i callar, que no té en compte les diferències i les potencialitats de cadascú. L'escola ha de ser un context d'experimentació, de descobriment i de compartir amb els altres.



Per reflexionar...