És evident que si volem un treball
competencial, ens estem referint en allunyar-nos dels mètodes tradicionals que
l’objectiu era, o continua sent en molts contextos, un coneixement acumulat.
Actualment estem en aquest nou context competencial, en que la societat cada
vegada més canviant, ens està demanant un canvi de direcció i, per tant, un
canvi en què l’alumne pugui desenvolupar-se de manera integral. El Ser, el
Saber i el Saber Fer. Que el permeti mobilitzar els coneixements i les
capacitats a la pràctica, un procés metacognitiu.
La meva experiència com a mestre, en aquest
cas en la meva formació, en la carrera, en les pràctiques, en les converses amb
docents i, sobretot en la formació del màster, m’ha ajudat molt a entendre aquest
canvi que no acaba de fer el tomb. Dic això, perquè ja fa un temps que estem
parlant del treball per competències, però que és evident que no s’acaba de
veure el canvi.
En algunes escoles, he pogut copsar que hi ha
moltes versions del treball competencial. Alguns mestres veuen el treball per
competències com una moda, un canvi que no l’hi donen importància ja que opinen
que sempre s’ha treballat per competències, i que ara s’hi dóna més
importància. Altres mestres esmenten que ja estan fent coses per afavorir el
treball competencial (activitats més dinàmiques, utilització de la pissarra
digital...), i fins i tot alguns docents que arriben a confondre el treball per
competències en projectes transversals i interdisciplinars.
El que si està clar, és que si volem un canvi
COMPETENCIAL, hem d’anar a buscar un coneixement construït i aplicat. Per tant,
una pràctica que contempli els coneixements previs, que generi conflictes cognitius,
que parteixi de la investigació/ experimentació, i que això generi un pensament
crític, creatiu, una presa de decisions i resolució de problemes. I perquè això
sigui possible, el rol del docent ha de ser de mediador/facilitador d’aquest
aprenentatge.
Carles Monereo, doctor en psicologia,
professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i assessor educatiu, en una
de les seves conferències ens diu: diguem com avalues els teus alumnes i et diré
com aprenen. Monereo ens destaca la importància de l’avaluació per poder fer
aquest canvi que hauríem de tenir en el punt de mira. L’avaluació com a aspecte
clau per determinar l’aprenentatge que volem pels nostres alumnes. I que
començar per l’avaluació ens pot ajudar molt a començar a canviar els processos
d’ensenyament aprenentatge.
En el següent vídeo Carles Monereo ens invita en pocs minuts a la reflexió respecte a l'avaluació. Jo us convido i animo a que seguiu visualitzant altres videos relacionats de Carles Monereo que ens aporten un debat molt interessant.
En aquesta línia, doncs, cal tenir en compte
les activitats que el docent planteja als seus alumnes, que aquestes responguin
a aquesta necessitat de canvi, per tant, unes tasques d’avaluació autèntiques
que enfoquin cap a un plantejament competencial. Una autenticitat que gràcies
als documents de la xarxa de competències bàsiques que hem estat treballant al
màster ens ha ajudat molt a veure aquesta necessitat de tenir en compte factors
importants com són: que parteixi d’una situació problemàtica, que es relacioni
amb problemes que l’alumne es podria trobar a la vida quotidiana, que permeti a
l’alumne reflexionar sobre les accions i estratègies, que estiguin vinculades a
processos que incloguin diferents formes d’interpretar la informació, d’aquesta
manera ajustant-se en aquest nou context digital, que requereixi nivells de
complexitat; analitzar, interpretar, justificar, valorar, argumentar, crear...,
que siguin activitats que proposin un repte, que plantegin noves situacions
però coherents amb el que s’ha anat treballant, i sobretot que permetin també a
l’alumne seguir aprenent.
A continuación vull compartir el darrer
treball de l’assignatura d’avaluació, en format “Prezi”, el qual contempla unes
tasques d’avaluació que parteixen d’una unitat de programació de reptes
cooperatius, sorgint de les competències d’aprendre a aprendre, la competència
social i ciutadana i la competència comunicativa, les quals intenten contemplar
el màxim d’indicadors claus perquè s’aproximin a unes tasques d’avaluació
autèntiques. Les quatre activitats tenen en compte diferents processos d’avaluació;
l’autoavaluació, l’avaluació intragrupal, l’heteravaluació i una coavaluació
entre grups.
En les sessions de l’assignatura m’he adonat,
també, de la importància de tenir en compte diferents processos en l’avaluació
(autoavaluació, coavaluació, heteravaluació...), d’aquesta manera el docent
obté diferents visions, a través dels indicadors, de com es desenvolupa el procés
d’ensenyament- aprenentatge. Una avaluació formadora que permet al mestre anar
ajustant els indicadors segons les necessitats dels alumnes. Com també, el
benefici que aporten aquests diferents processos als alumnes en prendre
consciència del seu aprenentatge. No només en poder ajudar els companys/es,
sinó que també permet al propi alumne tenir molt clar els criteris que es tenen
en compte en les activitats.
